dimecres, 12 de desembre del 2007

100 ANYS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS


Fa pocs dies varen començar els actes de la celebració del centenari de l’IEC, una institució que no cal dir que n’ha vist de tots colors des de la precarietat inicial fins a l’absolut reconeixement acadèmic actual passant pel treballs clandestins durant la dictadura espanyola. No debades, una institució que als pocs anys de ser-ne fundat, ja va ser reconegut internacionalment, malgrat partir de res i de bon tros sense el suport de les institucions espanyoles d’inici del segle XX. Gràcies a la decidida iniciativa d’en Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona i màxim dirigent de la Lliga Catalana, però també dels Puig i Cadafalch, Francesc Cambó, Pompeu Fabra, Alcover Moll, i tot una llista llarga llista de lletrats i científics, cadascú apartant el millor que sabia i podia, varen fer possible crear i donar prestigi al més alt nivell fins equiparant-lo a les màximes institucions d’arreu del món. Només per posar un exemple ben conegut per tothom, és dins l’IEC en què es va fer la gramàtica catalana (iniciada l’any 1911) sota la direcció d’en Fabra, i el primer diccionari l’any 1932 amb què es va basar el famós diccionari de l’IEC editat l’any 1997, i que ara se n’està preparant una revisió i nova edició per a l’any vinent. Però no tot és lingüística a l’IEC: hi ha actualment vint-i-un filials dividits en cinc seccions i que comprenen estudis com són les matemàtiques (del qual en sóc soci), pedagogia o fins i tot d’ordenació territorial.

L’èxit inicial i actual de l’IEC es deu en gran part a la filosofia que feu possible la creació de la Solidaritat Catalana, agrupació de partits polítics catalans per vèncer el caciquisme espanyol, amb l’Enric Prat de la Riba al capdavant, just fa també cent anys. Dins l’IEC s’hi trobaven (i encara s’hi troben) persones de totes les tendències polítiques i socials unides per un ideari: treballar per la ciència, llengua i cultura catalanes, donar prestigi a tots els treballs rigorosos fets a Catalunya i escrits en català, la projecció internacional d’un país orfe llavors d’institucions catalanes i la defensa unànime la llengua catalana.
És un magnífic resultat com a conseqüència de l’entesa de tots els partits catalanistes i un referent a tenir en compte què és possible fer si realment hi ha voluntat d’entesa.