dilluns, 17 de desembre del 2007
examen c5
dimecres, 12 de desembre del 2007
DEFUNCIÓ SEBASTIÀ SORRIBES
Sorribas va néixer a Barcelona el 19 de novembre del 1928 i la seva carrera com a escriptor de literatura infantil i com a divulgador de la història ha estat reconeguda amb premis com el Folch i Torres, el 1965, per El zoo d'en Pitus, el premi de Literatura Infantil de la Generalitat de Catalunya, el 1983, i el premi de la Crítica de Serra d'Or, el 1984, per La cinquena gràcia de Collpelat, entre altres. Sorribas era membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN català. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
100 ANYS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

Fa pocs dies varen començar els actes de la celebració del centenari de l’IEC, una institució que no cal dir que n’ha vist de tots colors des de la precarietat inicial fins a l’absolut reconeixement acadèmic actual passant pel treballs clandestins durant la dictadura espanyola. No debades, una institució que als pocs anys de ser-ne fundat, ja va ser reconegut internacionalment, malgrat partir de res i de bon tros sense el suport de les institucions espanyoles d’inici del segle XX. Gràcies a la decidida iniciativa d’en Prat de la Riba, aleshores president de la Diputació de Barcelona i màxim dirigent de la Lliga Catalana, però també dels Puig i Cadafalch, Francesc Cambó, Pompeu Fabra, Alcover Moll, i tot una llista llarga llista de lletrats i científics, cadascú apartant el millor que sabia i podia, varen fer possible crear i donar prestigi al més alt nivell fins equiparant-lo a les màximes institucions d’arreu del món. Només per posar un exemple ben conegut per tothom, és dins l’IEC en què es va fer la gramàtica catalana (iniciada l’any 1911) sota la direcció d’en Fabra, i el primer diccionari l’any 1932 amb què es va basar el famós diccionari de l’IEC editat l’any 1997, i que ara se n’està preparant una revisió i nova edició per a l’any vinent. Però no tot és lingüística a l’IEC: hi ha actualment vint-i-un filials dividits en cinc seccions i que comprenen estudis com són les matemàtiques (del qual en sóc soci), pedagogia o fins i tot d’ordenació territorial.
L’èxit inicial i actual de l’IEC es deu en gran part a la filosofia que feu possible la creació de la Solidaritat Catalana, agrupació de partits polítics catalans per vèncer el caciquisme espanyol, amb l’Enric Prat de la Riba al capdavant, just fa també cent anys. Dins l’IEC s’hi trobaven (i encara s’hi troben) persones de totes les tendències polítiques i socials unides per un ideari: treballar per la ciència, llengua i cultura catalanes, donar prestigi a tots els treballs rigorosos fets a Catalunya i escrits en català, la projecció internacional d’un país orfe llavors d’institucions catalanes i la defensa unànime la llengua catalana.
És un magnífic resultat com a conseqüència de l’entesa de tots els partits catalanistes i un referent a tenir en compte què és possible fer si realment hi ha voluntat d’entesa.
FIRA DE LLIBRE 2007 A BARCELONA
a tres setmanes, el dia 23 de Novembre concretament, vam anar d'excursió a la fira del llibre a Barcelona. Una vegada acreditats, Iolanda (profesora sustituta de la Pepi) ens va encomanar uns petits treba
lls de cercar informació a les parades expostes. No vam trigar gaire perque nomes era fer unes preguntes i prou.Com encara quedava bastant per a les 12.00, que era l'hora en que havia de començar la conferencia sobre la contaminació de la industria paperera, vam donar voltes pels "stans".
Hi havien llibres de tot tipus, per a tots els públics i ben organitzats. A més a més hi havia un puesto per a nens petits on feien teatre.
Amb una mica de retard va començar la conferència. Ens van explicar com conseguien disminuir la contaminació a la industria paperera, en la pre-impressió, la impressió, la post-impressió i tot el procediment per a tenir un producte fet amb un suport de paper o semblant amb un powerpoint ben estructurat.
Van sortir varies persones a explicar com ho havien aconseguit això, aquestes persones eren caps d'empreses, representants, gent que savia del tema.
Una sortida bastant interesant
divendres, 30 de novembre del 2007
Premio Cervantes, José Gelman

El escritor argentino Juan Gelman, que ha sabido testimoniar en su poesía su tiempo literario e histórico, ganó ayer el Premio Cervantes 2007, considerado el más prestigioso de las letras hispanas y que concede el Ministerio de Cultura en reconocimiento al conjunto de la obra de un autor. El fallo de este premio, que está dotado con 90.450 euros, fue hecho público por el ministro de Cultura, César Antonio Molina, tras la reunión mantenida por el jurado, presidido por el director de la Real Academia Española, Víctor García de la Concha, y que adoptó su decisión por mayoría.
Gelman se impuso a otros cuatro candidatos: la peruana Blanca Varela, el mexicano José Emilio Pacheco, el uruguayo Mario Benedetti y el chileno Nicanor Parra.
García de la Concha reconoció la dificultad del jurado en decidir entre estos candidatos y sobre Gelman afirmó que es un hombre entregado desde muy joven a la poesía.
Después de "haber milongueado mucho" con la palabra, con el ritmo y con el juego del léxico, Gelman se abrió a un "compromiso mayor con la realidad", afirmó el presidente del jurado. "Pero su compromiso social nunca le llevó a abdicar de su compromiso con la poesía", ha añadido.
El poeta Antonio Gamoneda, ganador de la pasada edición y que formó parte también del jurado, afirmó que, a título personal, considera que el autor argentino era el "más merecedor" del galardón.
El ministro de Cultura destacó además que Gelman tiene una obra numerosa, pero también cualitativamente grande.
Molina, que ha anunciado cambios en la formación del jurado del Cervantes -sobre todo en la designación del jurado, que estará más abierto a los representantes de la sociedad civil-, subrayó que Juan Gelman es una persona que ha sufrido la poesía en su propia carne. "La poesía la lleva tatuada en los huesos", afirmó el ministro.
Gelman, de 77 años, es el poeta argentino más premiado de su generación, la de los años 60-70, y ha merecido ya galardones como el Nacional de Poesía argentino, el de Literatura Latinoamericana y del Caribe Juan Rulfo, el Iberoamericano de Poesía Pablo Neruda y el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana.
El jurado del premio estuvo compuesto, además de por García de la Concha y Gamoneda, por Francisco Albizúrez, designado por la Academia Guatemalteca; José Miguel Ullán, designado por el ministro de Cultura, y José Manuel Sánchez Ron, designado por el secretario de Estado de Universidades e Investigación.
También formaron parte del jurado María Ángeles Pérez López, designada por la directora del Instituto Cervantes; Amalia Iglesias, designada por la directora de la Biblioteca Nacional; Martín Caparrós, designado por el director general de Cooperación y Comunicación Cultural, y el escritor gallego Alfredo Conde, designado por el director general de Libro, Archivos y Bibliotecas. Como secretario ha ejercido Rogelio Blanco Martínez, director general del Libro.
dimarts, 13 de novembre del 2007
¿Por que no te callas?

Santiago, 10 de noviembre. La 17 Cumbre Iberoamericana finalizó hoy con un altercado en que el rey Juan Carlos de España gritó al presidente Hugo Chávez “¡¿Por qué no te callas?!”, poco después de que el venezolano acusó al ex gobernante español José María Aznar y a empresarios del país europeo de haber sido cómplices en el golpe de Estado que lo retiró 48 horas del poder en abril de 2002.
Tras gritarle a Chávez, el rey abandonó el pleno y Michelle Bachelet, anfitriona de la cumbre, tuvo que salir detrás de él para convencerlo de que regresara, a lo que accedió minutos después.
dimecres, 7 de novembre del 2007
Premis Octubre

Com cada any, els Premis Octubre esdevindran, per una setmana, un inevitable focus d’atenció per al món cultural de la ciutat de València. La XXXV edició dels Premis Octubre es dedicarà, gairebé de manera monogràfica, a la commemoració del setanta aniversari de l’esclat de la guerra civil, les repercussions de la qual encara es deixen sentir, més o menys camuflades, en el nostre present. Polítics, escriptors, artistes i intel•lectuals de tots els àmbits s’apleguen, un cop més, en aquest marc de tolerància i progrés, únic marc possible per al debat i la reflexió.
Així doncs, el XIII Congrés de Pensament, Mite i realitat de l’Espanya plural, analitzarà la confrontació oberta entre els que creuen en l’Espanya centralista i uniformitzadora i els que aposten per un Estat plural i respectuós amb les diverses nacionalitats que hi conviuen; el XIX Encontre d'Escriptors, titulat Guerra i repressió en la cultura catalana, se centrarà en la repressió que va patir la cultura catalana durant i després de la guerra, mentre que el Congrés Històric, La guerra civil als Països Catalans, mirarà de concretar les formes particulars que el conflicte va prendre en aquests territoris. Per últim, el XV Congrés de Mitjans de Comunicació, Comunicació i política: informació, demagògia i diners, constituirà la petita excepció a la regla i tractarà sobre les pressions que de tot tipus reben els mitjans i els professionals que hi treballen.
Com ja és una tradició establerta, aquest intens programa de conferències, taules rodones i d’altres activitats es tancarà de manera festiva dissabte 28 d'octubre, amb el Sopar dels Premis Octubre. En el transcurs d’aquest, tindrà lloc el lliurament dels premis d'assaig, narrativa, poesia i teatre, atorgats per Edicions 3i4, a més del Premi de Periodisme d'Investigació Ramon Barnils, convocat pel setmanari El Temps.
PREMIS:PREMI D'ASSAIG JOAN FUSTER
Jurats: Xavier Antich, Jordi Balló, Enric Marín, Josep Perelló, Josep Ramoneda
1. Els originals que opten a aquest premi podran constar d'un o més treballs sobre temes literaris, artístics, històrics, filosòfics, sociològics, d'investigació, etc., en els quals predomine el caràcter d'interpretació o de teoria sobre l'estrictament erudit.
2. Els originals es presentaran per quintuplicat, mecanografiats, a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió d'entre 150 i 250 fulls; cada full tindrà entre 1.800 i 2.000 caràcters.
3. El premi consisteix en una escultura d'Andreu Alfaro més la quantitat de 12.000 euros, corresponent als drets d'edició dels 4.000 primers exemplars de l'obra premiada, que l'Editorial Tres i Quatre publicarà en una o en diverses edicions en la col•lecció “La Unitat”.PREMI DE NARRATIVA ANDRÒMINA
Jurats: Anton M. Espadaler, Biel Mesquida, Marta Pessarrodona, Ramon Pla, Francesc Sellés
1. Poden optar a aquest premi totes les obres escrites en les diverses modalitats de narrativa: novel•la, contes, prosa memorialística, etc.
2. Els originals es presentaran per quintuplicat, mecanografiats, a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió d'entre 150 i 200 fulls; cada full tindrà entre 1.800 i 2.000 caràcters.
3. El premi consisteix en una escultura d'Andreu Alfaro més la quantitat de 12.000 euros, corresponent als drets d'edició dels 4.000 primers exemplars de l'obra premiada, que l'Editorial Tres i Quatre publicarà en una o en diverses edicions en la col•lecció “Narratives 3i4”.
PREMI DE TEATRE
Jurats: Àngels Aymar, Jordi Galceran, Manuel Molins
1. Els originals que opten a aquest premi hauran de ser inèdits. No s'admetran traduccions, adaptacions ni refoses d'altres textos literaris, ni de cinema, televisió o ràdio.
2. Els originals es presentaran per triplicat, mecanografiats, a doble espai i per una sola cara. L'extensió haurà de ser d'entre 80 i 100 fulls. Es valorarà especialment el fet de tenir condicions favorables per a la seua representació.
3. El premi consisteix en una escultura d'Andreu Alfaro més la quantitat de 4.000 euros, corresponent als drets d'edició dels 4.000 primers exemplars de l'obra premiada, que l'Editorial Tres i Quatre publicarà en una o en diverses edicions en la col•lecció “Teatre 3i4”.PREMI DE POESIA VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Jurats: Sam Abrams, Stefano M. Cingolani, Dominic Keown, Àlex Susanna, Xulio Ricardo Trigo
1. Els originals que opten a aquest premi poden constar d'un o més llibres de poesia, admetent-se la prosa poètica.
2. Els originals es presentaran per quintuplicat, mecanografiats, a doble espai i per una sola cara i hauran de tenir una extensió d'entre 80 i 100 fulls.
3. El premi consisteix en una escultura d'Andreu Alfaro més la quantitat de 4.000 euros, corresponent als drets d'edició dels 4.000 primers exemplars de l'obra premiada, que l'Editorial Tres i Quatre publicarà en una o en diverses edicions en la col•lecció “Poesia 3i4”.